I avui t'agafaré per no amollar-te, perquè a cada segon que passa noto que et necessito més i més i més.No vull espantar-te, però vull que sàpigues que ets el millor que m'ha pogut passar mai a la vida. Que mai havia trobat ningú amb qui compartir somnis, desgràcies i alegries d'una manera tan brutal; mai havia estimat ningú d'una manera tan bèstia... fins que vas comparèixer.
Que jo amb tu hi vull arribar tan lluny,
tan i tan lluny que no hi arribi la ficció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada