I ara, només havent-te saludat el cor em batega més accelerat que de costum. Quan em despedesc pareix com si em faltàs alguna cosa. I ara me'n adon de que no sóc capaç ni de parlar-te. Me'n adon de que tot romp les meves espectatives de la vida i tot pareix com si anàs a caure. Crec que m'he de relaxar, no pensar amb tu a cada moment del dia, ser capaç de concentrar-me per fer bé el que més m'agrada i sobre tot, no m'he d'il·lusionar. No m'he d'il·lusionar perquè no he estat capaç ni de xerrar amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada