dimecres, 9 de març del 2011

 Tot  va començar amb històries que ningú entendria i mirades que ningú sabria.
Ell va xiuxiuejar: vols sentir-te diferent? En callar-se ja m'havia enamorat rotundament. T'acab de conèixer però ja me'n record dels teus ulls en tancar els meus. Ja se com acabaré, ja se de què moriré. Ja es veu a la nit que serem un desastre però m'és igual, jo se que això ens fa especials. Encara es veu que no ha canviat res, que encara sóc la tonta de sempre, la que no sap com hipnotitzar-te, com utilitzar-te;
n'apendré, això no ho dubtis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada