chimes of freedom

 Així són les coses. No podem maquillar les paraules per intentar obtenir un resultat diferent; seguirà essent el mateix; per què? Les he maquillat malament? No... No és per això, és perquè et conec. Conec la teva cara maquillada i també la de quan t'acabes d'aixecar del llit. La cara de quan em mires, quan somrius, quan els teus ulls s'axinen. Quan em beses i m'abraces. La cara de quan ets feliç i la de quan somies. També la de quan plores i necessites una abraçada. Conec la teva cara de despreci, la de ràbia i la d'aborriment. La de quan sofreixes, la de quan estàs decebuta i et trobes sola. Només et deman que no les maquillis, perquè igual que se't nota a tu, també se'm nota a mi; encara que a algunes més que a altres; però tots som persones. Per això convé que ploris i deixa que et vegin plorar; sigui de felicitat o de frustració. Però fes-ho, perquè d'aquesta manera; algú et donarà la mà perquè te n'adonis de que no estàs sola.