chimes of freedom

 Com un dia que plou i et quedes a casa, estàs tot sol i no hi ha ningú; només hi ets tu amb els teus records que s'han perdut. I recordes el millor, històries amb amics i històries d'amor que van passar ja fa molt de temps, quan hi havia mort. Intentar rectificar, intentar-ho arreglar; ara ja és massa tard i ens va afectar. Dir el que vas dir no va estar bé, el que vas fer va ser rastrer, però ara ja no hi pots fer res. Ara només pots cridar més fort però no se contestar; sentir que vull plorar d'amagat, caminar tota sola amb ningú al costat, perquè això és la soletat; ara ja l'he passat. Però amb el pas del temps els records es van perdent, se'ls emporta el vent i s'esborren de la ment; però en el meu cor hi perduraran eternament. Tens por de que s'aturi el temps i et quedis sol en aquest moment sense on anar, sense on dormir ni amb qui parlar. No dius el que sents, no vas amb ningú, estàs tot sol; estàs perdut. Camines tot sol, mirant el passat, ja no tens res; tot s'ha acabat.