dimarts, 26 de juliol del 2011
Que boig el món.
Que boig el món que no té cap sentit, i em fa pensar no sé què hi faig aquí. Que boig el món, que no el puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància, que un dia et fot un poc amb tanta força que et deixa sol en el principi del camí. I diuen que al món s'hi ve a patir. Que boig el món, que no té cap ni peus ni ens deixa tenir el que teníem ahir. Que voig el món que no vol aconseguir per fi esborrar del mapa aquelles coses que menyspreem, i ens fan sentir mesquins. En la distància hi ha el secret, callat, ocult, pacient, discret. A contracorrent, de cara all vent, amb mar de fons i onades; governa tu el vaixell que no tens res a perdre. Que boig el món, però és nostre i és el millor d'entre els possibles. Que boig el món que em fa anar amunt i avall, i ja és tard quan veig que jo estic molt pijtor. Que boig el món, on podem creure en més d'un Déu, i això ens obre les ales de la vanitat, podem ser injustos i malvats; però el pitjor és no saber mai qui mou els fils al teu terrat. Per art de màgia baixem com l'aigua, i a cada obstacle refem com si res el camí construint a mida el destí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada