no existeix

 Mira, surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure i una llum plena de pau va inundant totes les cases; jo faig pinta de tranquil·la i tu sembles tan tranquil. Treu-te la desfressa i revela qui ets! No em crec que sigueu la vida que us esteu perdent. Tot ha anat segons el pla, quin exemple d'harmonia. Això és creure en el que un vol, invertir en sabiesa en els dies, si prens nota crec que en surt un bon llibre de furismes. No sou realment la vida que ens em perdut. Sí, hi som tots, però fixa't bé; com et miro i com em mires. Va, assumi'm-ho, en els dies bons gairebé som invencibles però és lamentable teatre i no la vida que se'ns escapa a cada moment. Mira com els nervis no han pogut amb nosaltres, les paraules que buscàvem les diem i no fan por, les diem amb la veu alta: Amor meu sempre hi seré, amor meu com ho dubtaves? Ja sé de que aneu i he perdut l'interés, que la vida que ens hem perdut simplement no existeix.