diumenge, 11 de setembre del 2011
A tots ens arriba el moment en que, de sobte, en sentim satisfets amb el que som. Estam orgullosos del que feim, del que sentim i inclòs del que som. És especial perquè ningú no recorda el moment, però si la sensació; no recordam l'hora ni el dia, però desitjam que torni a passar. Volem que aquesta llibertat estigui sempre dins nostre, potser hi és i només en els moments més simples i insignificants recordem que hi és. Qui sap? Potser d'alguna manera és possible aconseguir-ho. Jo per la meva part ho seguiré intentant; vosaltres feis el que vulgueu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada