diumenge, 30 d’octubre del 2011

Declaració de principis.

 Ho he fet tants cops malament que al final no sé si faig mal, el cotxe va poc a poc però jo ja m'he estimbat. I fer l'amor costa molt si vull fer-ho amb tu. Les ratlles del banyador són com tu i jo, cada un d'un color. Que ens drogam de tant en tant i ara ja no se'ns fa extrany. Un regal per Nadal ara ja és normal perquè ho fa tothom. Cantem  malament, però cantam tant que al final ens queda normal. Ningú creu en tu, només tu. Vaig sentir a l'horitzó com un soroll de fons i el cor d'aquell senyor feia tremolar els aparadors. Vaig baixar al carrer i ja erem milers, ningú sap què ha passat però hi ha una columna de fum allà abaix. I es confon entre la gent el teu barret vermell i es mou un gratacels just davant els meus peus. I no contestes, ja no hem dius res; m'has dit que tornaves després d'uns cafès. I enmig d'un petó m'has dit que era jo la que et protegia quan tot anava pitjor. La segona explosió va trencar els aparadors de les tendes del nostre voltant, ens va cobrir un núvol de pols tot ple de papers volant pels balcons. I el teu barret girant damunt els taxis del davant i jo palplantat tapant-me el cap. Parlen de tu els diraris i les ràdios i els televisors, tots tenen la seva versió. Vas fer-me un petó just abans de l'explosió per dir-me que just avui tot aniria millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada