chimes of freedom

 I deixar que la vida t'ho regali tot. Lluitar està massa vist, no t'agraden les normes així que decideixes asseure't a terra i esperar a que algú t'estengui la mà per aixecar-te. Un amic, algú més que un amic o un simple desconegut, la teva decissió serà acceptar-ho o no. Qui sap, potser aquella mà no és la correcta, no és l'adequada. I esperes, no la buques, esperes asseguda a que la mà arribi perquè saps que, si és la que toca, tard o d'hora ho farà.