És com quan miro l'armari de roba i la majoria de peces que no em poso les he comprat en rebaixes.
El problema de sempre és que tots els viatges acaben allà mateix: a casa meva.
Vull deixar de beure com una altra papallona.
Darrerament tot em sembla més gris, meys brillant, més "normal", més esquerp, més avorrit, més parat, més imbècil, més desesperançat,
més plè de merda. Més real, més fotudament real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada