chimes of freedom

He mirat al sol amb cara de no haver dormit i em demano què ha anat malament, per què ja res és igual? He buscat la inspiració llegint poemes per obrir el meu maldestre cap més. Destrueixen boscos, contaminen rius i no els importa si mor algú que no els aporta beneficis. És igual si hi ha fam al món, seguiran fent la guerra, fent la vida més trista; però jo he decidit volar.

He decidit donar-li un cop de porta a aquesta fase de la meva vida, és un bon moment per iniciar una altra partida. Me n'he adonat de que a vegades és més sincer ser fals amb un mateix en lloc d'esfaltar el camí amb records, ara només em queda convèncer el cor. Però com li dic a qui tant ha lluitat, dia i nit per coses que ja ha abandonat. Vull que siguis qui balla quan plou i dones abraçades quan perds els papers, que siguis tan clar com un pacte amb el mal. Cerco que la pau ens renovi i destrueixi rencors, en veure la vida amb altres ulls no te'n adones de que no vols canviar. Mirant al cel vaig observar que el blau d'abans no tornaria, m'és igual el que pensis, però saps que des d'ara la boira invadirà la meva essència. I en un instant de sentir la teva veu un altre cop he tornat a ser jo, i he decidit que qui comandi a partir d'ara sigui el cor. I una cridada teva em va bastar per sanar-me, sentir la teva veu va ser el millor xarop, ja res no em fa mal, ara només vull ballar. Me n'he adonat de que encara que en la vida hi hagi núvols, botarem de nigul en nigul i ballarem sense temor. I t'agraeixo de tot cor que m'ensenyis a mirar la vida amb aquests ulls de color rosa.