a l'altre costat del matalàs

Jo enfadada com una mona i tu entre rialles amb els amics. Jo anyorant-te, tu pensant amb com de bé t'ho passaràs aquesta nit. I només de pensar que compartiràs amb ella aquesta nit, que riureu junts i que no sirà amb mi com en anteriors nits, la meva fúria creix a passes gegantines. Ella ocuparà el mue cotat a l'altre costat del llit, encara que em juris i perjuris que ni us heu tocat. Jo, com la tonta que sóc, et creuré, sabent que potser estàs mentint. A cap dona amb falta d'inteligència una galleta dolça li resulta amarga; jo sóc així. I tu, estàs tan a prop que cremes, cremes i ella sap jugar, et temptarà i cauràs entre les seves reixes. I jo, mentrestant llegiré entre línies i em barallaré amb la meva mare fins la mort. Aquesta vegada ella s'ho ha endut tot; el teu somriure, les teves paraules, les teves carícies, els teus acudits dolents i el teu afecte; aquell afecte que tant em falta darrerament i que en el fons de la meva ànima anhel més que mai. I per dins meu vessen les llàgrimes de ràbia i la sang bull. Però no hi ha res a fer. Ella dormirà allà, al teu costat.