dissabte, 12 de novembre del 2011
Es veu d'una hora enfora que no t'agrada aquest món, ja ho sé, fas el que fas per alliberar-te, no? No t'amaguis en excuses, per favor, t'ho demano. Que la teva infància ha estat una merda? Ara ja no ho és. Que m'és igual si el món no t'agrada, a mi tampoc! No he viscut ni la meitat que tu, ho sé, però i què? Puc veure com et destrueixes per dins. I el que em preocupa no és avui, el que preocupa és el demà. Ara no tens cap malaltia ni cap dependència greu, però i demà? La única cosa que feim és preocupar-nos per tu, perquè no és normal. Tu ens dius: obriu els ulls, el món ha canviat. Obri tu els teus i mira el món. Per fer el que fas no canviarà, i si veus millor el món fent això, segur que també ho pots fer sense fer-ho. Obri els ulls i descobreix que el que fas, pensis el que pensis, no et fa gens de bé. Et sents millor quan ho fas? També et pots sentir així quan no ho fas. I vull que sepis que si et deim el que et deim i si feim el que feim, ho deim i ho feim per tu. El món és una merda? Canvia'l, ja t'ho he dit. Com? A la teva manera. Que vull que si veus una paret que no t'agrada la pintis, i si et segueix sense agradar, la tornis a pintar! T'ho demano de cor, per favor, canvia-ho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada