chimes of freedom

Generes una ignorancia a temps real. Si es que vius cada instant dels teus dies en un "no se què..." on els segons més breus es desfan; i això que deien que hem d'aprofitar tots els moments de la nostra existència, però si es que les hores no són més que aire. Encara no em crec el que diu el meu cor, tot és massa... bffff! Perquè o et menges la vida, o ella et menja a tu. No hi ha més. Ni l'abans ni el després, només la buida sensació. La sensació més estranya que havia sentit mai; és tan estranya que la felicitat s'ha tornat en un efímer escalfred que va des dels dits dels peus fins al coll, però ja tinc assumit que demà em farà mal el gust que vaig passar ahir. Això sí, aquí estic i és el present, el record, l'aigua que s'escórr imperceptible, l'arena que joiosament es va perdent entre els dits. El cel es refelxa en les teves pupil·les i en el capvespre ens anam allunyant, lentament, fins a confondre'ns en l'horitzó, figures diminutes ara; fins desfer-nos en el temps.