chimes of freedom

Naufrgis. Cicatrius. Records de dies feliços que saps que tardaran molt en tornar. Ell ja no espera res, però tu no fas res més que esperar a veure si un poc de felicitat toca a la teva porta. Ningú pot comprendre el que et passa per dins el cap. Parpallejo uns quants pics, tot segueix igual, és una sensació extranya, fins i tot trasbalsadora! La vida no és més que un conte relatat per un idiota, és un conte ple de xerrameca sense sentit. Els moments desapareixen, s'esvaeixen, es consumeixen, s'esfumen amb l'aire i el temps no torna. No sé com ha passat aquest any, de sobte el calendari diu que ja és desembre i jo em demano quan ha passat. Quan els nostres aires van canviar i es van endur els dies i les pàgines en blanc que han quedat per escriure? Gent que se'n va de la teva vida quan et despistes un mínim instant, i gent que hi entra poc a poc sense tocar a la porta ni fer renou. Però malgrat tot, la vida segueix, i nosaltres amb ella. No importa sigui quina sigui l'etapa, moment, instant en que estem vivint. Potser l'any que ve arriba, aquell instant màgic en el que la il·lusió i l'esperança, que creies haver perdut pel camí, es colen per la finestra i t'omplen la casa d'ànsia per continuar; perquè potser, només potser, de sobte la teva vida es transforma en aquella maravellosa realitat que algun dia vàres creure que podria ser, només potser.