LIGHT

 Et dec tant... No sé ni per on començar. Són tantes emocions resumides en un sol any... Déu meu, tenien raó quan deien que el 13 és el número de la mala sort, impossible escriure tantes coses dolentes que han passat, només gràcies a tu s'ha fet més suportable. Perquè sé que pareixerà molt exagerat però hi havia vegades que tu eres l'única cosa que valia la pena, l'única cosa que em feia aixecar-me amb una rialla a la boca, la que m'ha ensenyat que la vida és com és, que el món és així i no s'adaptarà a mi. Que ets qui m'obri els ulls abans de que m'estampi amb la paret. Ets qui m'aixeca encara que no hagi caigut, perquè nina, em fas volar. Cada segon viscut amb tu és una arruga menys.

 Que t'estimo per sobre de qualsevol obstacle que ens puguin imposar, encara que moltes vegades siguem nosaltres mateixes les que les imposam. I és que no se com, però sempre ho acabam superant i n'estic segura de que els seguirem superant.

 Només et demano una sola cosa més, segueix fent-me millor persona dia a dia, te n'estaré agraïda per sempre més