Estimar un ésser humà és acceptar l'oportunitat de conèixer-lo vertaderament i gaudir de l'aventura d'explorar i descobrir el que guarda més enllà de les seves màscares i les seves defenses; contemplar amb tendresa els seus sentiments més profunds, els seus temors, les seves carències, les esperances i alegries, el seu dolor i els seus anhels; és comprendre que darrere la seva careta i la seva cuirassa, es troba un cor sensible i solitari, afamat d'una mà amiga, assedegat d'un somriure sincer en el que pugui sentir-se com a casa; és reconèixer, amb respectuosa compassió, que la desharmonia i el caos en els que a vegades es viu és el producte de la seva ignorància i la seva inconsciència, i en ocasions es sent tan buit i sense sentit que no pot confiar ni tan sols en ell mateix; és descobrir i honorar, per sobre de qualsevol aparença, la seva vertadera identitat, i apreciar honestament la seva infinita grandesa com una expressió única i irrepetible de la vida.
Estimar un ésser humà és brindar-li l'oportunitat de ser escoltat amb profunda atenció, interès i respecte; acceptar la seva experiència sense pretendre modificar-la sinó comprendre-la; oferir-li un espai en el que pugui descobrir-se sense por a ser qualificat, en el que es senti la confiança d'obrir-se sense ser forçat a revelar allò que es considera privat. És reconèixer i mostrar que té el dret inalienable d'elegir el seu propi camí, encara que aquest no coincideixi amb el teu. És permetre descobrir el seu vertader interior per ell mateix, a la seva manera; apreciar-lo sense condicions, sense jutjar-lo ni reprovar-lo, sense demanar-li que s'adapti als teus ideals, sense exigir-li que actuï en concordança a les teves expectatives. És valorar-lo per ser qui és, no per com tu desitges que sigui. És confiar en la seva capacitat d'aprendre dels seus errors i d'aixecar-se de les seves caigudes més fort i més madur; i comunicar-li la teva fe i confiança en el seu poder com ésser humà.
Estimar un ésser humà és atrevir-te a mostrar-te indefens, sense postures ni caretes, revelant la teva veritat despullada, honesta i transparent; és descobrir davant l'altre els teus propis sentiments i les teves àrees vulnerables. Permetre-li que conegui a l'ésser que ets vertaderament, sense adoptar actituds prefabricades per causar una impressió favorable. És expressar les teves idees sense pretendre convèncer-lo de que són correctes. És gaudir del privilegi de ser tu mateix davant l'altre, sense demanar-li cap reconeixement algun, i d'aquesta forma anar-te trobant a tu mateix en etapes sempre noves i diferents. És ser veraç, sense cap por i cap vergonya, dir-li amb la mirada "aquesta sóc jo, en aquest moment de la meva vida, i això que sóc amb tu ho vull compartir... si tu vols rebre-ho".
Estimar un ésser humà és gaudir de la fortuna de poder comprometre-te voluntàriament i respondre de forma activa a la seva necessitat de desenvolupament personal; és creure en ell quan ell mateix té dubtes, contagiar-li la teva vitalitat i entusiasme quan està a punt de donar-se per vençut, recolzar-lo quan flaqueja, animar-lo quan titubeja, agafar-li les mans amb fermesa quan es sent dèbil, confiar en ell quan alguna cosa l'atabala i acaronar-lo amb dolçor quan alguna cosa l'entristeix, sense deixar-se endur per la seva dissort. És compartir en el present el simple gust d'estar plegats, sense fermeses ni obligacions impostes, per l'espontània decisió de respondre lliurement.
Estimar un ésser humà és ser suficientment humil com per rebre la seva tendresa i el seu afecte sense representar el paper del qui res necessita; és acceptar amb molt de gust el que t'ofereix sense exigir que et doni el que no pot o no desitja. És agrair-li a la vida el prodigi de la seva existència i sentir en la seva presència una autèntica benedicció en el teu camí. És gaudir de l'experiència saben que cada dia és una aventura incerta i el demà és una incògnita perenne. És viure cada instant com si fos l'últim que pots compartir al seu costat, de tal manera que cada reencontre sigui tan intens i tan profund com la primera vegada que el prens de la mà, fent que el que podria ser quotidià sigui sempre una creació distinta i miraculosa.
Estimar un ésser humà és atrevir-te a expressar l'afecte espontàniament a través de la teva mirada, dels teus gests i somriures, de la teva carícia ferma i delicada, de la teva abraçada vigorosa, de les teves paraules sinceres i senzilles. És fer-li saber com el valores per ser qui és, com aprecies les seves riqueses interiors que fins i tot ell mateix desconeix. És fer-li sentir que el seu desenvolupament personal t'importa, que pot comptar amb tu; és permetre-li descobrir les seves capacitats creatives i alenar la seva possibilitat de donar tot el fruit possible. És desvelar davant els seus ulls el tresor que porta a dins i cooperar amb mutu acord per fer d'aquesta vida una experiència rica i plena d'amor.
Estimar un ésser humà també és atrevir-te a establir els teus propis límits i mantenir-los fermament; és respectar-te a tu mateix i no permetre que l'altre transgredeixi aquells que consideres els teus drets personals. És tenir tanta confiança amb tu mateix com amb l'altre, que sentis llibertat per expressar els teus sentiments i pensaments sense por a que la relació pugui sortir-ne perjudicada. És reconèixer i respectar les teves limitacions i veure'l amb apreci sense idealitzar-lo. És compartir i gaudir els acords i acceptar els desacords. I si arribés un dia en el que evidentment els camins es separessin sense cap remei, estimar és ser capaç d'acomiadar-se amb pau i harmonia, de tal manera que els dos us recordeu amb gratitud pels tresors compartits.
Estimar un ésser humà és anar més enllà de la seva individualitat com a persona; és percebre'l i valorar-lo com una mostra de la humanitat sencera, com una expressió de l'home, com una manifestació palpable d'aquella essència transcendent anomenada "ésser humà", de la qual tu en formes part. És reconèixer, a través d'ell, el miracle indescriptible de la naturalesa humana, que és la teva pròpia naturalesa, amb tota grandesa i limitacions.
Estimar un ésser humà, en realitat, és estimar-lo en la seva totalitat. És estimar l'autèntica naturalesa humana, tal i com és, i per tant, és estimar-te també a tu mateix. Abans d'estimar a l'altre, preocupa't d'estimar-te a tu mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada