dimecres, 30 de març del 2011
Amb la terra a la teva mida em passo els dies esperant la nit, com et puc estimar si estàs tant lluny de mi? I així he acabat, boja per tu. Se molt bé que des d'aquí no puc arribar on ets tu però dins la meva copa veig reflexada la teva llum, me la beuré i acabant boja per tu. Quan no hi siguis al matí les llàgrimes es perdran entre la pluja, i
acabaré atrapada, cega per la teva llum.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada