No tinc les coses clares, si veig problemes passo de llarg, porto les butxaques buides i el cor obert sempre que s'en va el Sol. Prenc el camí de la lluna blanca, dins els seus ulls la podré veure brillar; la seva nit és sempre la més llarga però no busco res que no pugui tocar amb la mà.
De dia, quan torn a casa, cont amb veu alta els minuts i els anys, i mir com passen els records mentre esper tornar a marxar. Vol més lluny d'on neixen els somnis, tret de l'amor que no se si es pararà; és que no entenc per què tot va tant de pressa, per cada trampa on caic perd un somni cumplit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada