transparent

 Cada cop que t'obro ets com un llibre, un grapat d'imatges sota el Sol; ets tota l'escalfor que em deixa viure i que m'allibera dels malsons. Balls de saló, estels i copes. Recorda'm un dia d'hivern quan tinguis fred. Recorda'm bevent suc de taronja, un glop de vida al teu costat; i si vols recorda també l'aigua igual de transparent que jo.
 Cada esforç que faig per recordar-te l'encerto quan et trobo entre la gent. Lluny de la claror, tan plena i lliure, pensa que sóc transparent. No em deixis sola en aquestes hores ni que s'aturi el pas del temps, vine i ajuda'm a equivocar-me i et juro que m'equivocaré. Després de la tempesta ve la calma, de tant en tant la vida s'acosta i ens ensenya a viure lentament; igual que el vi quan creix per fer-se cava o com nosaltres que creixem per fer-nos transparents.