Llença't.

 I que seria del món si no hi hagués cap valent que es llençàs? No hi hauria amor perquè ningú no es llençaria a dir que estima, ni odi perquè ningú s'atreviria a dir que odia. Seria un món completament fals, on cadasqú es montaria la seva història per separat. No hi hauria parelles, ni trios ni grups; tots aniriem individualment i d'aquesta manera no evolucionariem, estiriem tots encaparrotats en ser independents i oblidariem a l'altra gent fins arribar a formar la nostra pròpia bimbolla.

 Al que em referesc escrivint això, és que si no ens llençam hi ha conseqüències importants, per això he decidit llençar-me, igual que ella, ells i vosaltres. Molts ens llencem cada dia encara que no ens adonam perquè moltes vegades ni tan sols li donam importància, però en té, i molta. El que ens passa és que quan ens adonam de que ens em de llençar no ho feim, aquesta és la putada, quan hem de solucionar un gran problema o dir el que pensam de debò ens feim enrere. Així és l'ésser humà, alguns han aconseguit superar-ho i dir sempre el que pensen, encara que altres prefereixen quedar-se callats; i d'altres, jo sóc una d'ells, que lluiten contra els seus pròpis pensaments de sensura i saben que un dia del futur pròxim aconseguiran llençar-se. N'estic segura.