dilluns, 23 de maig del 2011

 El pitjor és que tens raó. La pitjor cosa que em pots dir és la veritat, aquesta m'enfonsa. La realitat és crua, i tu ets qui m'ho ha demostrat. Pareix mentida que hagis estat tu, però així ha succeït i ja no hi puc fer res. El més fàcil seria culpar-te a tu, però en part, crec que he madurat, i això també m'ha fet adonar-me de que els únics culpables són els meus ulls, que es tancaven quan hi havia coses lletges al meu voltant. Les meves mans també en tenen part de culpa, per interposar-se entre la llum del sol i el meu món. Tu, per bona o mala sort, m'has obert els ulls i m'has fermat les mans amb una corda. Ara estic indefensa, ha passat massa temps des que vaig tancar els ulls per primera vegada i ja no tornaré a ser la mateixa d'abans. Pot ser, a la llarga això acaba essent el millor que em podria haver passat, però de moment aquests senyals no arriben. Només arriben males noticies, la qual cosa no és bona.
 Ara només et puc dir quatre mil milions nou-centes vuitanta-sis mil tres-centes cinquanta-quatre coma vint-i-una vegades gràcies. També se que preferiries que t'ho demostràs una sola vegada, però no em surt de dins fer el que em demanes.T'aprecí molt, moltíssim; i se que en part tu a mi també. L'única cosa que vull és que et sentis orgullós de mi, però si per fer-ho m'he de superar a mi mateixa i als meus pensaments... Em sap greu, però per molta força de voluntat que tengui no seré capaç de fer el que demanes. També se que la única cosa que desitges és que jo arribi tan enfora com vulgui i que les oportunitats se'm surtin per les orelles, jo també ho vull; en alguna cosa esteim d'acord. No se, però vull que ens reconciliem; no veig la possibilitat de seguir cap envant si no em dones forces.
Repeteixo: Gràcies per haver fet possible tot el que tenc ara mateix,
saps que t'estic molt agraïda, sense tu no tendria res d'important.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada