Atreveix-te.

 Ets lliure. Ja no hi ha pares que et castiguin, ni amics que et fermin. Ets lliure de fer el que vulguis, quan vulguis. Ja no depens de ningú, ets tu, tu i només tu. No vols que et demanin res que no vulguis contestar, ni tampoc vols que et diguin què has de fer. Tot ja s'ha acabat, ningú et fermarà al seu costat. Corr fins quedar-te sense alè, bota fins tocar els núvols. Cap persona et pot jutjar, i si ho fa, que li tallin el cap! Tant se't fa el que pensin i deixin de pensar, el que vulguin i el que desitgin; a qui estimin i a qui odiin. Vols ser algú gran, i ho siràs. Tens totes les portes obertes, i cap obstacle. Ho tens a una passa. Per què no la dones d'unaa vegada ja per totes? Em vendràs amb l'excusa de que tens por? De veritat creus que m'ho creuré? Creus que creuré que no la vols donar? Encara que, t'entenc. Potser no vols deixar enrere les coses que t'han fet tan feliç. Les persones que han rigut al teu costat. Ni vols oblidar les coses que t'han ferit, perquè d'allò n'has après. Però un moment, qui ha dit que tot això hagi de quedar enrere? Si aquestes coses t'importen de veritat, les duràs amb tu i no les abandonaras a mitjan camí. Les persones, els records, les ferides... Tot estirà amb tu si és realment important. Ara que ja ho saps, t'atreveixes a madurar?