chimes of freedom

 Ja m'és igual si vens o si tornes. No signifiques res. Tenc coses noves, amistats noves i personalitat nova. Hi ha gent que diu que he canviat, m'és igual. Preferesc la nova jo, i es que ara sóc més jo que mai. Sóc la Marta que ha estat des de sempre tancada, i ara ha sortit. Sóc la que creu amb els contes de fades i els finals feliços. La que dona per suposat que tothom és bo. La que sap que les coses passen perquè han de passar. No, reconec que no sóc la jo de sempre, però sí sóc jo. Sóc la que ajuda a qui més ho necessita, la que faria el que fos per aconseguir els seus propòsits però sense ferir ningú; l'egoista i egocèntrica de sempre. Que no, que no t'equivoques de persona. Ja m'has dit que t'agradava més l'antiga Marta, a la que ja cooneixies, de la qual ho coneixies tot. La persona de qui coneixies tots els seus secrets, de la que sabies exactament el moviment que faria en el moment exacte. La coneixies massa, era aborrit; i per això he cambiat. Ara, ja no record com era. No sé si he cambiat perquè em venia de gust, o per voler fer contenta a la gent que m'envolta; supòs que volia encaixar; volia ser la peça indispensable; no ho he aconseguit, però ara m'he conegut, i això ja és una victòria personal; em comfom amb això.