dilluns, 25 de juliol del 2011
No, no m'agrada xerrar de prínceps blaus ni de fades padrines. Encara que tampoc xerraré sobre la pau mundial ni la fam a Àfrica. Només vull xerrar del que sent ara mateix, desfogar-me de qualque manera. Saber que, encara que sigui indirectament, algú m'escolta i algú sap el que passa pel meu cap a cada instant. Que vull que la gent sepi com sóc de veritat, no em basta mostrar un 10%. Vull que cada una de les persones del meu voltant sepi què i com em sent. Què vull aconseguir. Quins són els meus propòsits. Perquè, en aquests pocs anys de vida, he après que els que estan al teu voltant des de sempre, són els que hi siran sempre, els que passi el que passi t'ajudaran sigui el que sigui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada