chimes of freedom

 Un ocellet m'ha dit que el teu somriure s'ha apagat de cop i volta. M'ha dit que ja no rius, encara que tampoc plores; ni de pena ni d'alegria. Ets una espècie de roca, el teu cor ha aturat de sentir, encara que segueix bategant. No sents mal ni plaer, eufòria ni drama. És com si no tinguessis cor, com si alguna ànima te l'hagués xapat en petits trossos. I cada tros correspon a un sentiment, els has perdut tots. Té una part òptima, mai més estiràs trist; però... val la pena? No sentiràs tristesa, però tampoc alegria. De veres prefereixes perdre per sempre més el teu cor? Jo sóc feliç, i el tenc intacte. El meu, ha estat romput; però l'he arreglat perquè es pugui rompre moltes vegades més. Perquè, saps el què passa quan l'arregles? Que estàs contenta, sí contenta. Fins i tot sóc capaç de dir que quan l'arregles ets feliç, perquè vol dir que ho has superat; que has passat pàgina. I creu-me, quan la pàgina anterior ha estat... diguem-ne no molt bona, estàs eufòrica en haver-la superat. Així que, fes-me cas; arregla d'una puta vegada el teu cor i segueix cap envant; sempre funciona.