borrón y cuenta nueva

 M'hagués agradat que fossis l'heroi de la història, però es veu que algú s'ha interposat entre tu i el teu propòsit, entre tu i jo. No sé què és ni per què existeix, però alguna cosa em passa i no puc restar immòbil sense saber què és mentre tu m'agafes les mans i em dius que m'estigui tranquila, que ja tot es passarà i no ens causarà cap mal. El mal ja està causat, i em temo que jo en sóc la conseqüència. Jo sóc la que va formar tot aquest cúmul de coses impressionants i sóc jo la que l'ha omplit de merda i més merda, tapant el que de veritat valia la pena. I tornem al problema de sempre, el nostre problema etern que ja pareix un vici; no estic bé amb mi mateixa. No estic segura de cap moviment que faig, vull tornar enrera i no sé com fer-ho i a mi el no saber em desespera.

 Estic perdent el fil.

M'agradaria estimar-te, però una no decideix de qui s'enamora.

Ho sento, no sé com explicar-t'ho, vull reconèixer el meu error i deixar d'amagar-me en mentides que no fan res. Puc dir que em fa por la vida, però no és així. A mi em fa por la veritat, la realitat i la pura essència. Vull trobar una altra perspectiva des de la qual veure les coses amb més puresa. No sé com es pot explicar que res d'això passaria si mantingués la boca tancada; i és que quan l'obro, surt una immensa quantitat de paraules enormes i bajanades estúpides, les vomit i no faig més que ficar la pota fins el fons. Així que, em sap greu, ha estat un error. Ha estat curt i poc intens, no ha valgut massa la pena comparant amb com d'incòmods ens sentirem en veure'ns; però quin remei? Ara no hi ha volta enrera. Em sap greu.