Em sembla que estic deixant córrer la meva vida com un "kamikaze" mentre jo la intento agafar a passes de tortuga. I mentre, tu, des d'algun lloc, te'n rius perquè saps que m'he equivocat. Hauria d'acceptar-ho, a vegades és el millor. Assolir l'equivocació i sense mirar enrera deixar-ho a un costat. No podem fer córrer les agulles del rellotge per tornar el temps enrera, el temps ja ha passat, nosaltres l'hem intentat collir i se'ns ha escapat. El que abans era nostre ara ja no és de ningú, i és que se'ns ha acabat tot, tot ha anat a parar a un forat negre del que ja mai no ens podrem desfer. I és que a vegades, quan veus que el que fas no et porta a cap lloc, el que s'ha de fer és aturar. I si no atures, tot el que havies aconseguit fins el moment s'esvaeix i amb el temps s'oblida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada