
No menysprearé el present només perquè m'esperi un misteriós futur. El que hagi de venir, vindrà i ho accepto. Deixaré d'afirmar que la meva realització està més envant. Ara és quan m'he de realitzar, esforçar-me i agafar el fruit. Seré el que sóc i no el que els altres volen que sigui.
El que no sóc, no ho seré mai. El que vertaderament sóc, ho seré ara i per sempre més. No guiaré les meves accions per por a càstigs o per voler guanyar prèmits. Si no estic aquí, no sóc enlloc. Si hi ha un més enllà, no necessit saber-ho ara. Quan vengui el que ha de venir, res m'impedirà fer-ho. Si és un res, jo també seré res. Llavors, per què m'he d'angustiar? Acceptaré les lleis proclamades per la societat, però dins meu sempre hi guardaré els meus pensaments i desitjos, perquè al cap i a la fi són les coses que ens mantenen vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada