dimecres, 21 de desembre del 2011

Vaig néixer en un temps en què la vida era aquella farsa que representàvem tots. Sóc catalana, de Mallorca, estranya terra, Mallorca, i continuo vivint com vaig aprendre temps enrere: cercant sempre la felicitat. I es que... bé, ara mateix puc dir que sóc feliç quasi al 100%, no em falta de res, ho he de reconèixer; ara ni tan sols tinc raons per fer-me la víctima. No sé si es que veig la vida des d'una altra perspectiva o si només és una ràfega de sort que passat demà no hi serà. Això sí, estic disposta a que cada dia sigui igual o encara més feliç que aquest.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada