amor particular

Com t'ho podria dir perquè fos senzill i veritat a la vegada? Sovint sóc a prop teu i és quan penso que no he gosat mai a dir-t'ho, mai t'he dit que em caldria agrair-te tot el temps que fa que t'estimo. Hem caminat junts molt de temps; en l'alegria junts, en la pena junts. Has omplert tan sovint la buidor del meu cos... i es que tot això he d'agrair-t'ho. T'estimo, potser amb timidesa, potser sense saber-ne... el poc que valc m'ho nego. I quan veig la teva força empenyent el meus actes és quan més t'estimo. Suposo que passaran els anys i vindrà l'adéu, així com ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte, i sabré acostumar-me a la teva absència. Però tot això ja serà una altra història, ara vull agrair-te tot el que fas per mi. Vull agrair-te que malgrat tot el que t'hagi fet passar em segueixis acceptant i estimant, encara que no sigui així com ho faig jo.