chimes of freedom

Hi ha coses que un no pot fer sol: discutir, pujar i subjectar una escala alhora o doblegar un llençol d'aquells de llit de matrimoni. Jo duia tota la meva vida pensant que la vida ideal era en parella per molt estranya que fos. De fet, hi ha parelles que acaben convertint-se en trios, parelles que es van quedant sense parella perquè no es pot evitar la por de no estar a l'altura. Hi ha parelles que són impossibles per definició, per història i per física, però no per química; o parelles que se'ls ha anat gastant la química encara que segueixen compartint una família. Famílies en les que en algun moment hi ha hagut una parella, parelles que ho varen ser per un moment i ara ja no són res, i això és el que més por fa a la vida. Quan la parella es romp, sigui pel que sigui, la primera sensació que es té és de pànic, una por atroç al canvi, a la pèrdua del control de les nostres vides, una por atroç a restar sol quan més companyia necessites, però quan s'arriba a aquella soledat un se n'adona de que la ruptura pot portar-nos a un lloc millor. Avui és el primer dia de la resta de la meva vida, perquè des d'avui crec que el més important en aquesta vida és saber volar tot sol.