chimes of freedom

Ara ja no recordo la teva olor. He oblidat tots els sentiments que algun dia hem vas fer sofrir. Tot el que hem viscut s'ha esvaït amb el fum del cigarret que resumia la nostra laberíntica història. Fa massa temps que no ens tocam i les coses, per molt important que pareguin, mai ho són suficientment com per ser eternes sense renovar-les; i d'aquesta manera se'ns ha esgotat la màgia. Ara ja no recordo res del que em deies. He oblidat els escalfreds recorrent la meva esquena quan tan sols pronunciaves el meu nom, com em compungia quan no et tenia al meu costat, la manera que desitjava més i més sentir el teu alè a prop meu. Tots aquests sentiments, sofriments, s'han extingit. Un dia vam decidir oprimir-mos per no posar en perill el que teníem, i ja ho deien, qui no arrisca no guanya. Se'ns ha quedat el mal gust de boca i no sabem quin remei aplicar-hi. Crida el que sents, agonitza el meu nom, escalfa l'ambient, rapinya't el cos, beu, fuma, droga't, corre, pren el vol, bota de núvol a núvol, emplena un tassó amb aigua de pluja, tira't des del penya-segat més alt que coneguis i enfonsa't metres i més metres fins arribar al centre de la Terra, i allà, neda entre la lava. Quan hagis fet tot allò, estaràs preparat per sentir-me a prop, i es que quan estem junts tot és tan fort, tan pur, tan poderós, que necessites viure qualsevol sentiment abans d'experimentar aquest; i es que després d'estar just no valdrà la pena viure més temps, res podrà igualar-ho.