Sempre he pensat que el vaig perdre per estúpida, no l'hi he dit mai però sabia que ell m'estimava amb bogeria.
Jo no li vaig dir que era la persona a qui més havia estimat i per això vaig perdre'l. Hi ha tantes coses que si es diguessin en veu alta desvelarien secrets d'una intensitat que no podríem assumir.
Jo encara no he pogut explicar a ningú que ploro desconsoladament per haver-lo perdut d'aquella manera tan idiota. No sé si la gent ho entendria, no sé si la gent miraria d'entendre-ho. La gent només entén allò que vol, allò que li interessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada