dijous, 12 d’abril del 2012

Com ho fas? Com controles les teves emocions convertint la teva ànima en un pou sense fons, però fent com si no passés res? No ho entenc... a mi que ja em costa tant dissimular el dolor i l'amargura i tu en canvi fas que la teva duresa augmenti en proporció al sofriment, fent de tu mateix una persona forta i valenta dia a dia, passa a passa, sentiment desgarrat a sentiment desgarrat. I és que ets tu qui m'ha ensenyat que les segones oportunitats són més bé escases i que la gent pot perdonar, però mai oblidar.  M'has ensenyat que quan te'n claven una te'n clavaran mil més, que en realitat tots estem més sols del que ens pensem i que no ens hauríem de fiar ni de la nostra pròpia ombra però així i tot... ho feim.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada