més enllà del Nirvana

 Viva, però viva de veritat. Vegent-hi a través de la foscor, del pecat i de la mentida. Viva, absurdament viva. Recorrent cada espai, esquitant cada cantó de sang. Avui ensopego amb els somnis, em confonc amb
 el temps, em disfresso d'animals somrients que no mosseguen i que controlen els seus instints.


 He arribat el més amunt que he pogut, vaig al centre de gravetat del meu món i em quedo allà estirada, repartida entre les restes de viatge; amb un llibre a la mà, amb el sol entre els meus ulls i les ganes de veure'm envoltada de milions i milions de somriures.

Breu i cursi,

com l'acomiat del matí de dilluns.