He deixat d'escriure sobre tu, sobre nosaltres.
He deixat de creure en els impossibles i m'he llançat a per l'improbable, mentre veig la vida d'una altra manera, de manera clara.
Ja no trobo a faltar les cridades llargues a les tantes de la nit i buscar els teus ulls entre la multitud
Els teus ulls ja no em miren de la mateixa manera, ja no em miren ni tan sols de reüll ni a través de les estrelles.
He arribat a mentir per covardia, per por a voler de més i per això m'he emportat massa cops a la vida.
Que si em toques, em trenco i si no em toques, també.
Per això hem après a mantenir les distàncies, distàncies que han semblat precipicis i que ara aquests precipicis són més petits que el graó d'una escala, i ara ja no val el més val tard que mai perquè quan es fa tard per a mi sempre serà mai.
I per a nosaltres es va fer tard, i com he dit "he deixat d'escriure sobre tu".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada