Diuen que la vida no perdona, per això has d'aprendre a perdonar -tant als altres com a un mateix-. Persones sàbies que t'ensenyen que s'ha de perdonar però mai oblidar; no guardar rencor però sí guardar record. No sé, jo mai he hagut de perdonar coses greus -per sort-, però n'estic segura de que quan em toqui fer-ho em costarà molt. Sóc d'aquell tipus de persones que veuen com a solució partir corrent, deixar-ho tot enrere a la primera de canvi, anar-se'n per no tornar mai més. També sóc aquell tipus de persones que hauríen d'aprendre a empassar-se l'orgull, però és massa gran i queden plenes molt prest. Però també puc ser dolça i aspra a la vegada, puc anar i tornar deu cops mentre tu encara no has anat, puc ser alumna d'excel·lents i puc ser el que em proposi. Puc, puc i puc... paraula de tres lletres molt complexa.
P de poder
U d'unió amb un mateix
C de creença
Ja no sé per on començar, o potser seguir, o possiblement ja sigui hora d'acabar.
Les lletres surten, però sense cap sentit, sense cap fil que les uneixi; cadascuna pel seu compte formen un text que no sé molt bé què expressa. Jo només vull aprendre a quedar-me a un mateix lloc sense sentir-me incòmoda, aprendre a restar immòbil, ser un poc més disciplinada -però tampoc estar sotmesa a res ni a ningú-, aprendre a ser lliure però al mateix temps estar arrepada a qualsevol cosa o persona.
Podria aprendre a ser jo mateixa, però seria mil vegades més complicat i menys profitós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada