Malgrat tot, vull que sàpigues que et vaig estimar per sobre de qualsevol cosa; eres prioritat, la meva debilitat. I ara... suposo que s'ha acabat. Ni tu ni jo donarem el braç a torçar, en el fons érem iguals, tan igual que ens repel·líem l'un a l'altre.
De veritat que em sap greu, creia que tu i jo arribaríem enfora, aquest cop no era com sempre. I no, he de reconèixer que no va ser de la mateixa intensitat que de costum, però les piles es van esgotar massa prest. I s'ha acabat, fins aquí hem arribat; ja no vull res al teu costat, no vull res de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada