Ningú fa cas a l'aigua que ve després de la pluja quan torna el sol. A pocs els importa si sobre aquella aigua hi ha llàgrimes de dolor o d'amor perquè l'aigua s'evapora i aquell vapor torna l'aire als nostres pulmons quan respiram el vent que hem sentit sobre la nostra cara.
I les llàgrimes tornen a entrar dins nostre com totes les coses que hem perdut, però res es perd en realitat! Cada segon que passa, cada lluna que sorgeix, no fa més que dir-nos VIU! Viu i estima el que ets com tu ets i només com tu saps perquè tu ets tu. Mira el cel, tanca els ulls i no et cansis mai de somniar. La vida és molt curta, massa curta per no viure-la junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada