chimes of freedom

 Mai t'ha passat que arribes a una cruïlla que condueix a moltíssims camins diferents i no saps ben bé quin escollir? N'hi ha d'avorrits i n'hi ha que són absolutes bogeries. Alguns estan asfaltats, altres et deixen anar fins i tot amb el cotxe i alguns són tan llargs i tan difícils de transitar que et fatiguen. Qualsevol camí; repeteixo: qualsevol camí és bo, si estàs disposat a recórrer-lo fins el final.
 Però cal que et comprometis a gaudir-lo fins el seu darrer tram. Cal que prometis que correràs, lluitaràs i guanyaràs. I tot pel teu propi bé.

 De què et serviria quedar-te parat a la cruïlla? Contesta, va! Creus que val la pena quedar-se aturat per por a equivocar-se? No és millor tornar enrere? El que compta és no seure mai, és no deixar de lluitar. I és que què són les persones sense ideals, sentiments i somnis? Mobles? Vols ser un moble? No, no vols. Per tant surt al carrer i corre. Corre cap a qualsevol direcció, però no t'aturis, ni per descansar ni per pensar. Que els teus peus segueixin la inèrcia. Que els teus peus et dirigeixin allà on el destí hagi preparat, acabarà bé.

Sempre acaba bé.