adéu

 I va tancar la porta deixant-me asseguda a terra, plorosa. 

 Desesperada jeia a la tarima flotant, esperant que la porta s'obrís mentre pel meu cap només corrien metàfores sobre portes i noves oportunitats. 

 Una gran característica dels humans és la de tirar per terra amb un sol minut allò que li ha duit tota una vida construir. Jo multiplic aquell do, sóc capaç d'amargar-me la vida amb un sol segon. 

 Però un altre distintiu dels humans és el fet de ser capaços de perdonar, oblidar, tornar a estimar i donar noves oportunitats. Potser massa cops. 

 Quan a qui més estimes s'allunya de tu, quan et mires al mirall i no et reconeixes, quan les llàgrimes són rutina i quan el peu esquerre és indiscutiblement el primer en tocar enterra saps que alguna cosa no marxa com toca. 

 Comences a cavil·lar, a rumiar-hi més i més... fins arribar al punt d'obsessionar-te. I és quan ho decideixes. 

 Avui tries canviar, avui tries arribar lluny, avui tries tot allò que vas perdre, avui tries la vida que tenies i avui tries ser qui eres.