thousand miles

 Per què? No sé per què començo amb aquesta pregunta. L'odio. No sé per què. Serà perquè mai se m'ocorre una resposta suficientment bona. Odio que la gent em pregunti: "per què?". Mai em surten les paraules per explicar-ho. Alguns cops crec que penso massa ràpid i per això sempre em travo amb les paraules. Em molesta moltíssim. Em poso nerviosa. I em travo encara més.

 Però en fi, al que anava. Per què? Per què la gent ha de fer-se sempre aquesta pregunta? Viure, així sense més complicacions és molt fàcil, sense preocupacions... Però la gent no s'adona que les coses més impressionants de la vida no es responen amb un simple "perquè".

 Sabeu? Tot això vaig estar-ho pensant ahir vespre, al llit, sobre les dues de la matinada. Feia tempesta, em costava molt dormir i em vaig posar a pensar. I encara que sembli mentida... jo sóc de les persones que demana per què; però crec que és perquè tinc por. Por a no poder-ho explicar tot. Por a sentir quelcom desconegut. Por a no ser jo mateixa i perdre'm -encara que a vegades sigui el que més desitjo-. Alguns pics m'agradaria sortir per la porta i no tornar a entrar. Sola. Anar on no hi hagi ningú desconegut. On hi hagi gent que senti el mateix que jo. Desconeguts que em coneguin.