chimes of freedom

 Vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que els teus pares et fessin créixer amagada. Amagada en mentides i en dubtes emprenyadors a cada intuició fugaç d'una vida millor. Amagada en "sou molt joves per tenir res massa clar", amagada en "no sé què és cari, però no puc respirar". Sé que et va fer mal el meu amor, la meva sort, les meves mans; o el meu dit resseguint-te la columna vertebral. Benvolgut ara que has arribat i et vols quedar, t'estic esperant. Benvolgut, ho deixo aquí que sé que ets un home ocupat; suposo que és moment d'acomiadar-me esperant no haver-te emprenyat massa, no haver semblat boja, que la força t'acompanyi, adéu, fins sempre, sort.