amor particular

Sigui com abans o no no farà que et deixi d'estimar, no sóc com tu, no sóc dels que estimen perquè l'estimen; sóc de les persones que estimen perquè ha sorgit, de les que estimen a vegades fins i tot sense ser correspostes o de les que han estimat i encara que s'hagin distanciat d'algú segueixen estimant a aquella persona igual o encara més. I que a tu t'estim, t'estim al màxim que es pot estimar a algú, anar i tornar tres vegades a la lluna multiplicat per infinit. Ets una d'aquelles persones que es fiquen fàcilment a la teva vida i treure-les és gairebé impossible, i es que viure sense tu és ara mateix un repte que se'm fa gairebé impossible, i ja no sé què més dir que no hagi dit. Bé, sí, que els fets ja estan fets. Ho vàrem fer, no va estar malament, gens malament; vam ficar la pota, vam complicar les coses, però no et diré que no em va agradar. Que t'estimo, i amb això sí que no hi ha volta enrera.