good luck? good fuck!

 I a vegades moriria per poder córrer tan ràpid com ningú ho hagués fet mai, botar fins tocar el cel, agafar més impuls que un balancí amb la força aplicada més alta del món, pujar tan amunt que ni tan sols hi arribés la vista dels telescopis... i no caure. No tornar mai a aquest món, ser jo i els meus somnis, allà, amunt, ben amunt, ben amunt i ben sola, sense ningú que em fes ser el que no sóc. Només jo acompanyada d'un parell d'estels que passen per allà però que no interrompen la meva harmonia, saben comportar-se i segueixen al peu de la lletra la seva òrbita i sense envair la dels altres, feliços ells tot sols, sense ningú que els doni la mà per creuar el carrer, sense ningú que els dugui al metge i els faci sopa ben calenta quan estan malalts; solitaris i envejats per milers de persones en aquest món. Què hi farem? Ens ha tocat envejar, érem en el mateix sorteig que els qui són envejats però mira per on, la sort no ens acompanya.